bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: Humanitat extraordinària
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008/09/humanitat-extraordinria.html
Dimecres, 24 de setembre de 2008. En aquest bloc m'agrada parlar únicament d'aquests darrers, per estalviar-vos blederies. Parlar-vos de coneguts, per exemple, com el Bibliotecari. Jo l'anomenava així perquè tenia una biblioteca. Era un grandíssim humanista. Era vell: tenia el cabell blanc i el bigoti blanc i la cara clivellada. Les persones som un miracle", deia. I després deia: ". I prosseguia en interminables monòlegs:. Les persones som un miracle. Els defectes de les persones només ens fan persones.
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: d’agost 2009
http://bluesnocturn.blogspot.com/2009_08_01_archive.html
Diumenge, 30 d’agost de 2009. Viatges repartits pel globus. A Mèxic s'hi està bé; és a dir, sí està bé, Mèxic, que bé hi ha mexicans i hamburgueses mexicanes. Però te'l recorres de seguida. Si poguèssis fer-ho a peu, segur que l'experiència et donaria per anys, però els deserts obliguen a passejar-s'hi en cotxe, i les carreteres rectes a assolir una certa velocitat. En aquestes circumstàncies, t'hi mous de punta a punta en un parell de dies. I no hi ha res a fer. No pots fer el viatge massa llarg. L'opci...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: Les bones amigues
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008/07/les-meves-amigues.html
Dijous, 3 de juliol de 2008. Us parlaré de les formigues, de les quals conec a hores d'ara tots els seus secrets, i sé què les complau i sé què les irrita, i què esperen fer a la vida i el que pensen quan ens veuen a nosaltres. Que és el que jo sempre penso d'elles.). Totes són antropòfagues. Totes mengen persones. O era així almenys fins poc abans que arribés jo. Sovint, la selva és perillosa, però aquells homes sabien què es feien. Si es topaven amb les. Per la meva banda, jo em vaig espantar quan em v...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: d’octubre 2008
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008_10_01_archive.html
Dijous, 23 d’octubre de 2008. El meu amic sordmut (sord de naixement, mut de tradició) no va voler explicar-me mai en què pensava quan pensava. Serà que formava part de la seva intimitat. Jo, que escolto i puc parlar, si bé és cert que el Germán diu que no m'entèn quan parlo, però sempre he tingut la sensació que és més un acudit privat que a ell li fa gràcia i, au va, deixem-lo que faci, pobret, penso a través dels sons i, qui sap, fins i tot de les grafies. Les faig ara perquè mai m'ho explicarà. Aques...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: de desembre 2008
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008_12_01_archive.html
Diumenge, 28 de desembre de 2008. Tal dia com avui. Una vegada, i això és fals, jo viatjava en metro camí de la Facultat d'Informàtica de Barcelona quan, crec que impulsat per la rutina, vaig proposar a la jove desconeguda que s'asseia davant meu d'agafar sempre aquell metro i sempre aquell vagó, per trobar-nos cada dia i desfer plegats la mitja hora de solitud diària a la què estàvem condemnats entre setmana. No sé per què ho vaig fer, en realitat, ni com vaig fer-ho. No la vaig tornar a veure mai més.
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: Petites coses
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008/09/petites-coses.html
Dijous, 25 de setembre de 2008. Els mosquits són diferents, els mosquits piquen de nits, però fins i tot ells mereixen redempció. Els nostres mosquits, a diferència dels africans i uns que hi ha a Suïssa, no maten. Els seus crims, pobrets, són minúsculs. Un mai s'atura a plantejar-s'ho, això, o sovint no s'atura, i jo, no acabo d'entendre per què, i mira que em fan fàstic, cada cop que arriba el fred i veig una mosca moribunda mirant d'escalar una paret, tremolosa i sense èxit, penso: "pobrissons! Només ...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: Mafiosos hawaians
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008/07/mafiosos-hawaians.html
Diumenge, 6 de juliol de 2008. Com gaudia del folklore, i de les tradicions locals! De totes les famílies per les que he passat a la recerca d'un lloc on poder caure mort, i viure prou bé fins que això passi, la meva família siciliana n'era la favorita. Molt millor, on vas a parar, que la família peruana de Miami, els quals em racionaven la taronjada rebaixant-me-la amb aigua, i això només després que els convencès perquè no ho fessin amb alcohol de cremar. Va ser un viatge llarg, gens profitós. La cosa ...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: de juliol 2008
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008_07_01_archive.html
Diumenge, 6 de juliol de 2008. Com gaudia del folklore, i de les tradicions locals! De totes les famílies per les que he passat a la recerca d'un lloc on poder caure mort, i viure prou bé fins que això passi, la meva família siciliana n'era la favorita. Molt millor, on vas a parar, que la família peruana de Miami, els quals em racionaven la taronjada rebaixant-me-la amb aigua, i això només després que els convencès perquè no ho fessin amb alcohol de cremar. Va ser un viatge llarg, gens profitós. La cosa ...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: Filant el tròpic
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008/09/filant-el-trpic.html
Dilluns, 29 de setembre de 2008. Vam coincidir enmig de l'oceà. Jo havia caigut de la llanxa i uns taurons intel·ligents com els de Deep Blue Sea em tenien acorralat. Ell devia dur, què sé jo, quatre o cinc dies nedant sense parar, però tot i així va tenir esma i alè per fer-los front a cops de puny. Va salvar-me la vida de la mort que considero més horrible, i jo bé que li ho agraeixo. Era un tipus formidable, l'indi aquell. Era així cada dia, fins que se'm va ocòrrer pensar en les formigues. Pensar en ...
bluesnocturn.blogspot.com
A l'altra banda: d’abril 2008
http://bluesnocturn.blogspot.com/2008_04_01_archive.html
Dimarts, 22 d’abril de 2008. Al meu voltant, tota la gent coneix el joc dels Llops i Vilatans (no la Belén, és clar, però ja li arribarà el dia), i la relació tortuosa que el joc ha establert amb mi. Així que no us resultarà estrany que us digui que, quan els meus amics van deixar de satisfer-me en el camp de les partides, a mi se m'ocorregués anar-me'n cap al casino. Les partides de Llops i Vilatans es juguen fortes, allí. Tonto de mi, vaig acceptar. No sóc un bon convencedor", vaig replicar, simpàtic&#...
