iohannesmaurus.blogspot.com
Iohannes Maurus: noviembre 2014
https://iohannesmaurus.blogspot.com/2014_11_01_archive.html
Viernes, 14 de noviembre de 2014. La hidra o el Leviatán. Un mensaje a las distintas cabezas, tentáculos y fauces de la hidra de Podemos. En la antigüedad estaba la hidra de Lemnos, hoy tenemos la de Podemos". Una de aquellas tantas criaturas -contesté- que se cuenta. Existieron en la antigüedad, como la Quimera, Escila, el Cérbero y otras. Muchas que se dice que vinieron a formarse en una unidad de distintas. Figuras. " Platón. Por supuesto, he votado también a la gente valiente y digna que se ha unido ...
iohannesmaurus.blogspot.com
Iohannes Maurus: diciembre 2014
https://iohannesmaurus.blogspot.com/2014_12_01_archive.html
Domingo, 14 de diciembre de 2014. Το χρέος ως σχέση εξουσίας (Αθήνα, 13.12.2014). Ομιλία του Juan Domingo Sánchez για την Ημεριδα "Για να τελειόσουμε με τη λιτότητα: Μια προοδευτική πρόταση για το ζήτημα του χρέους στην Ευροζώνη" Αθηνα 13 Δεκέμβρη 2014). Οι μαρξιστές σωστά είδαν ότι υπήρχε μια σχέση κυριαρχίας και βαθιάς ανισότητας πέρα από το συμβόλαιο εργασίας, πέρα από τη συμβατική ισότητα της αγοράς, στην κόλαση της παραγωγής. Enlaces a esta entrada. Enviar por correo electrónico. Versión en castella...
tomalanoticia-almeria.blogspot.com
Página Tomalanoticia Almería: EXPRÉSATE
http://tomalanoticia-almeria.blogspot.com/p/expresate.html
Ser mujer . y estar harta de tant@s bocazas. Artículo de opinión de Marise Sánchez. A veces. me pregunto si es una realidad que vivamos en pleno siglo XXI. A veces. me despierto con la confusa sensación que no es así. Los comentarios dasafortunados de tant@s bocazas, me hacen tener serias dudas sobre nuestro progreso social, ético y respetuoso hacia a l@s demás. La opinión de la Madre Iglesia. Al escuchar las palabras del párroco se sintió indignado y decidió colgarlas en Youtube. Por lo visto, Pedro Rui...
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: de juny 2014
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_06_01_archive.html
Les paraules se les emporta el vent -. Marcats amb una conformació diferent,. Sé que els teus electrons fan òrbites prop meu. I la teva càrrega m'abraça, sense tocar-me. Som energia. Molècules intangibles que es troben, que dansen. Ho he pensat més d'un cop, som fets de tot. Del que perds quan et treus la roba,. Del que guanyes estirats a la gespa. D'un principi alegre i dolorós, que em recorda a un part. I la lluna, que tan t'agrada, sempre ha sigut femenina. Retornen els àtoms, i intento fer-ne paraules.
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: de maig 2014
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_05_01_archive.html
Les paraules se les emporta el vent -. Al ajupir-me l’he sentit repicar. Petit cascavell vingut de Hampi. Índia per sempre al cor, memoritzar els ulls negres, curiosos, desperts. Veure-hi molt més que negre. Al ajupir-me l’he sentit repicar. Ja no sé si era el cascavell de la polsera, o potser el seu somriure distès. El seu rostre de primavera i aigua de riu. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). La vida té vida pròpia. El blog d'en Jordi Navarro. Més xais i menys porcs. Fernánde...
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: Hirundo rustica.
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2015/03/hirundo-rustica.html
Les paraules se les emporta el vent -. Sud enllà i ala estesa. Grogues, a besar les mimoses. La lluna no volgué perdre’s l’espectacle,. Amb les mans vermelles d’aplaudiments. Femelles i dones salvatges,. Seguien perdent-se entre la pluja i el vent. I no hi hagué Déu ni estable,. Poc més que un grapat de terra. I haver parit un poble que camina. Sud enllà i ala estesa. A explicar-nos que no som res. O poca cosa més que la pols. Les llàgrimes dels ulls brollaven salades:. Envia per correu electrònic. 191;D...
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: de novembre 2013
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2013_11_01_archive.html
Les paraules se les emporta el vent -. Uns ulls que miren. Arribar a Caracas. La ciutat ens saluda amb boscos frescos plens d'acàcies. Les imatges del Chavisme. És això el que ens empeny a viatjar? Encara queden molts dies per descobrir-ho. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (VIII). La vida té vida pròpia. El blog d'en Jordi Navarro. Més xais i menys porcs.
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: La fragilitat del ser, la complexitat de la vida.
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2012/06/la-fragilitat-del-ser-la-complexitat-de.html
Les paraules se les emporta el vent -. La fragilitat del ser, la complexitat de la vida. Una es perd pensant en com de complicada és l'existència en aquesta vida. Les nostres decisions ens semblen extremadament importants. Divago: ho estaré fent bé? Les persones s'estimen i s'enfaden. Ja no ho he fet bé. El món cau a trossos, l'opressió, la repressió, l'alliberament. La gent, sí aquella massa sense nom, es mor de gana o enmig de guerres infames. Però no podem plorar per tots! Envia per correu electrònic.
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: de gener 2015
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2015_01_01_archive.html
Les paraules se les emporta el vent -. De vegades val la pena explicar, minut a minut, aquella sobretaula enterbolida en que en Lluis li va fregar una cuixa a l’Anna, totalment intencionat i maliciós, just a pocs centímetres de la Mireia, la seva parella. La vida és per viure-la. Com a mínim no ho fa el mateix dia que deixa el xicot. Doncs es creu que ells van viure sense sentir mai el pes de la renúncia. Potser seria un conte, sí. Em sembla que plourà. Envia per correu electrònic. La vida té vida pròpia.
calaixdesordenat.blogspot.com
Caminant descalça: d’octubre 2014
http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_10_01_archive.html
Les paraules se les emporta el vent -. Tenia les mans fredes. Aquella sensació que em fa pensar que em moc tan a poc a poc que aviat em quedaré immòbil. Quieta. Vaig pensar en tu. Se’m marcaven, blaves, les petites venes. Què en farem de tanta sang? Huyo tan despacio que parece que me quede. Envia per correu electrònic. Vaig patir. Ho haig d’admetre. Què era tota aquella amalgama de personetes ben vestides? Que no sé quan haig de sortir a escena! Envia per correu electrònic. La vida té vida pròpia. Críti...
SOCIAL ENGAGEMENT