versosdiversos.blogspot.com
miralls: Cançó del desig farsant
http://versosdiversos.blogspot.com/2005/11/can-del-desig-farsant.html
La rebotiga del Cafè. Dimecres, de novembre 09, 2005. Cançó del desig farsant. CAMINEM SOTA ELS ESTELS. JA HAN CALLAT TOTS ELS BRUELS. JA S'HAN FOS TOTS ELS ANHELS. LLUNY DEL GRIS XIVARRI. ENTRE EL PÈL DE TOTS ELS GATS. JO JA SÉ QUE EL TEU INSTINT. VA SEGONS LES HORES. QUE JO SÓC EL QUART O EL QUINT. QUE ELS TEUS ULLS ESTAN MENTINT. JO JA SÉ EL PEUET LLEUGER. TOTS ELS PUNTS QUE ET CALÇA. TAMBÉ SÉ QUE MORIRÉ. I, MARIA, TAMBÉ SÉ. MES AIXÒ NO HI FA CAP PES. A LES NOSTRES VIDES. I EN EL MÓN POC QUE HI HA RES.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Sol cec
http://versosdiversos.blogspot.com/2005/05/sol-cec.html
La rebotiga del Cafè. Dissabte, de maig 21, 2005. Mira aquests arbres grocs. L'estesa de les fulles als seus peus. La bellesa en mutació! Som nosaltres els que ho veiem,. I no podríem ser res més que això:. Una mica de temps que veu el pas del temps. El dolor transformat en sofriment. Com vols, doncs, que trobem consol en res. Si només som si som part del que fuig,. Però tenim ànsia de durar? O de debò creus que hem de tancar els ulls. A l'extrema ceguesa que ens fa ser,. Tot, un Sol Cec?
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Joan Fuster. Aforismes
http://versosdiversos.blogspot.com/2005/01/joan-fuster-aforismes.html
La rebotiga del Cafè. Dimarts, de gener 04, 2005. Joan Fuster. Aforismes. Temeu l'home d'un sol periòdic. I qui sap si, després de tot, el destí de Romeu era de ser cornut! Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres. No és això una tautologia? Ah, si pogués triar les meves indignacions! L'únic consol de ser mortal és que els altres ho són tant com tu, o més. La por gairebé sempre és voluntària. Joan Fuster. Aforismes. Ed.Bromera (2000). Posted by C. @ 11:17.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Nit infinita
http://versosdiversos.blogspot.com/2005/08/nit-infinita.html
La rebotiga del Cafè. Dilluns, d’agost 15, 2005. Com si un fantasma ignot em perseguís. Per abocar-me al pou de les tenebres. I no és pensar en la mort allò que em glaça:. Thànatos no pastura cap indret. No fecundat per l’hàlit de la vida. Però la dansa fosca dels espais,. Sense esperança d’albes ni crepuscles,. Em feia cavalcar terrors sens nombre. Damunt el marge tètric del no-res. Esther Martínez-Pastor. Òrbita (1994). Posted by C. @ 22:47. Miquel Martí i Pol.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Sal oberta
http://versosdiversos.blogspot.com/2005/12/sal-oberta.html
La rebotiga del Cafè. Dijous, de desembre 01, 2005. Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Que no em venci cap àncora, vençuda. Pels anys, i per l’oratge, i per la ruda. Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui! Sal viva a les parpelles. Per albirar l’enllà, com un desert. Obert de sobte en un deliri verd! Que l’escandall encalci les estrelles! Sal oberta i, en reble, cel obert! Dixar senyal de sal on l’ona manqui. Que m’assaoni llengua, nas i orelles! Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Treva
http://versosdiversos.blogspot.com/2006/10/treva.html
La rebotiga del Cafè. Diumenge, d’octubre 08, 2006. Només pretenc un instant. I una espatlla on reclinar-me. Ni de qui és l’espatlla. Ni d’on ve l’instant. Llum de claraboia, Cèlia Sánchez-Mústich. Posted by C. @ 23:14. Miquel Martí i Pol.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Serenitat de cercles
http://versosdiversos.blogspot.com/2006/07/serenitat-de-cercles.html
La rebotiga del Cafè. Dimarts, de juliol 04, 2006. Hem vist ja tants vaixells salpar. A l'horitzó un velam pot ser un núvol. O potser l'estela d'un record. Però quin temps estrany ens creix a dintre. Tots els ports de totes les ciutats. Pels viaranys de la paraula. Secretament tu i jo,. Al fons de la paraula. O entre la remor dels dies. Anna Montero. Serenitat de Cercles. Proa (2004). Posted by C. @ 15:49. Miquel Martí i Pol.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Suïcida
http://versosdiversos.blogspot.com/2006/06/sucida.html
La rebotiga del Cafè. Dilluns, de juny 26, 2006. TU, suïcida, coratjós covard,. Tries el dia, l hora i el segon. Guanyes per mà l Intrús; l afer és teu. Com un déu interí, però resolt,. Dalles la teva sort, botxí de tu,. Un caprici cancel.les de l atzar. Provoques a tot risc, per a tu sol,. L anhelada ruptura del secret. Que amb tant de zel preserven els de Dalt. Posted by C. @ 23:23. Miquel Martí i Pol.
versosdiversos.blogspot.com
miralls: Tornen les veus
http://versosdiversos.blogspot.com/2007/05/tornen-les-veus.html
La rebotiga del Cafè. Diumenge, de maig 13, 2007. Són ara més subtils i quasi. Inaudibles, però igualment fidels. Em porten el teu nom i l'aire. Molsa del vell pinar sense brossall. Per elles sé que sóc i que ets en mi. Veus de nosaltres,. Xavier Macià. Amb el temps a favor. Edicions 62. Posted by C. @ 20:37. Miquel Martí i Pol.