estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha ploure?
http://estrats.blogspot.com/2012/11/qui-portara-la-pluja-escola-qui-li-dira.html
Una illa que s'enfonsa. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s'ha ploure? Ara que aquest blog ha perdut interès i no té visites és quan hi puc tornar i sentir-me com a casa. Han passat tantes coses que confiaré amb la meva memòria per no haver de resumir-les. De coses que m'il·lusionen. Escric teatre cada dia (que puc). I tenc dos projectes teatrals en marxa. També he desenpolsat la càmera de vídeo. Un de lent, pensat, reflexionat. Un altre ràpid, improvisat. De coses que me desil·lusionen.
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Demon Host
http://estrats.blogspot.com/2014/02/demon-host.html
Una illa que s'enfonsa. Fas teatre per als que viuen a un quilòmetre a la rodona. Escrius per a persones que són al teu abast i que parlen la teva llengua". Envia per correu electrònic. Títol: Una cançó de Timber Timbre que ja se pot escoltar aquí: spotify:track:3oU0VH9kbBIYnMvYey1KtB. 25/2/14 2:56 p. m. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Lluitant a la contra. El que mai et vaig dir. I'm in a Rothkovic paint.
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Winter prayers
http://estrats.blogspot.com/2013/04/winter-prayers.html
Una illa que s'enfonsa. Hi ha matins que es desperten peculiars. En Pau arriba amb la furgoneta i descarregam junts l'escenografia. Diu que el vaixell que fa el trajecte Barcelona-Palma no és que només s'hagi mogut, sinó que també les butaques per dormir eren insuficients, i que amb el cap recolzat sobre una taula, fa mal dormir. El convid a berenar. És algú que li conta que ha vist com de bon matí han llançat un sac ple de miulos a un safareig. I que el culpable ha desaparegut corrents. Visualitza el me...
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: To begin
http://estrats.blogspot.com/2011/10/to-begin.html
Una illa que s'enfonsa. Escriure no és quelcom que doni doblers així que va pensar com alimentar la seva família. No lluitar - no fer feina- pel reconeixement del món, sinó per extreure - per expressar- el que dus a dins. Ser honest amb el que fas. Envia per correu electrònic. To begin és el títol del darrer disc de Alela Diane. Fa molts mesos que només lescolt. 8/10/11 9:02 p. m. Hi estic del tot dacord! Una abraçada, crack. 8/10/11 10:04 p. m. 9/10/11 11:33 a. m. Tot és dins teu. 26/10/11 1:52 p. m.
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: In the backyard.
http://estrats.blogspot.com/2011/11/in-backyard-noctambuls.html
Una illa que s'enfonsa. Sí Des de fa un mes visc dins teatres. Que es mostrin com han estat dissenyades. En la pantalla de l'ordinador. Sí D'acord, les he escrites jo i veig els meus personatges que m'envolten posseint actors. En el niu de l'etern retorn" en el tema del Teatríntim / Microteatre a Palma, i ara amb In the backyard a la final de l'Art Jove de Teatre. No tenen res a veure. Una d'elles va néixer per la investigació sobre la guerra civil al poble. De nit. Em vaig despertar suant i alterat.
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Where the wild things are
http://estrats.blogspot.com/2012/05/where-wild-things-are.html
Una illa que s'enfonsa. Where the wild things are. Fa uns dies, al carrer en el que viuen els meus pares, la policia va trobar una dóna que feia 15 dies que era morta al seu pis. Tenia, que sapiguem, un moix. La notícia als diaris, de manera resumida, deia que els seus amics estaven alarmats perquè feia dies que no sabien res d'ella. Que tenien una còpia de les claus de casa però que sentien els seus moixos a dins i no podien entrar. La policia va aconseguir entrar a la casa pel balcó. La fàbrica dels si...
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Please be patient with me
http://estrats.blogspot.com/2013/04/please-be-patient-with-me.html
Una illa que s'enfonsa. Please be patient with me. Sempre me passa que quan deix passar tant de temps entre post i post hi ha tantes coses que vull dir que em bloquejo i me costa contar-les o escriure-les perquè són moltes i aleshores no escric cap nou post i d'aquesta manera entro dins un bucle. I el blog, lentament, decau o mor i aquí estic. Primer de tot és que me not frissant. Que m'agradaria aturar un poc tot, relentir el temps. Avorrir-me com en un estiu de quan tenia 12 anys. Però aquest és un cer...
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: La Misère de Cabrera
http://estrats.blogspot.com/2012/04/la-misere-de-cabrera.html
Una illa que s'enfonsa. La Misère de Cabrera. Escriure teatre quina opció és exactament a la vida? Sovint em sorprenc entre gent de teatre que tenen una concepció d'aquest art com a quelcom molt important, com a quelcom imprescindible en la vida de tota la societat. El teatre sorgeix quan, en una societat, totes les altres necessitats estan cobertes. El teatre sorgeix només quan hi ha una burgesia amb la panxa plena que s'ha de distreure. Si estàs d'acord amb el darrer paràgraf molt bé. Però no és cert.
estrats.blogspot.com
l'Atlàntida: Neighborhood #1
http://estrats.blogspot.com/2014/03/neighborhood-1.html
Una illa que s'enfonsa. Les coses canvien a poc a poc. Un dia, de cop, el carrer del poble en el que guardes els records de la infància és un altre. I te n'adones de cop (a cop). En un record. I en dues imatges comparades:. La de quan jugaves a futbol i no passaven cotxes i quan en passava un aturàvem el partit i xiulàvem si passava i ara mires aquell carrer i no hi ha lloc per aparcar, ni tampoc nins que juguen a futbol. Els veinats de la infància. I lentament els seus fills van esdevenir els teus amics.
